Salta al contingut principal

Suposem que tenim una ànima independent.

Suposem que tenim una ànima independent lligada al nostre cos. 

Suposem que quan naixem el nostre cos física i si uneix de no sabem on una ànima.  

Ja tenim l' eix de la persona posat. 

El cos físic i biològic té necessitats i lleis, si no té aixopluc i aliments, i sol ens morim. I l' ànima es pot morir? 

Com funciona l' ànima humana? Hi ha lleis que la defineixen o lleis que ha de cumplir? 

Som éssers lliures? El color els ulls, tenir un nas, un cul, no ho escollim. 

I l' ànima l ' escollim? Si és que existeix, i som ànimes enganxades al cos, escollim l' ànima que som i serem? 

D' entrada cada persona és una projecció de possibles persones. Podem sortir llestos, poc llestos, esportistes, adictius, de que depen que acabem amb una personalitat concreta? 

I l ' estat d' ànim, la propia estima, la confiança, el sentit de la vida, que siguem ecologistes, feministes, o de dretes, o racistes, o ateus, o creients, de que depen que l' ànima sigui d' una forma o una altre? 

Que ens fa que siguem persones treballadores i satisfetes o el contrari? 




Comentaris