Forma part de la naturalesa humana creure que tenim la raó, que allò que diem i expliquem és com són les coses, fins aquí podríem dir que és lògic i raonable creu en el que un veu o pensa, creure en les pròpies anàlisis i pròpies conclusions.
Ara bé, el problema passa quan no donem resquici de dubta en el que opinem, afirmem, i valorem; perquè i si estem equivocats?
Un altre aspecte seria si directament afirmem i diem que les coses són tal qual diem, més enllà que creiem que són certes; simplement per el propi interés emocional. Jo dic tal cosa i m'és igual que sigui veritat o no, per què la dic per defensar uns interessos personals o col·lectius que vull defensar.
Tots aquests processos de comportament personal són dinàmics i poden arribar a produir com sembla que passa, que molta gent creu que sempre té raó en tot allò que diu i pensa.
Actuar així ve recolzat per gratificacions instantànies de no haver de demanar mai perdó, de no haver de reconèixer mai error i caràcter humanes defectuosos. I a més a més mai haurem de reparar el dany causat i perdre diners o prestigi, i haver d'assumir responsabilitats.
Comentaris