Passa al contingut principal

Deu, raó i ciencia.

 Llegeixo avui en una entrevista a una científica que diu que no creu perquè creu en la raó i la ciència. 

Implicitament ens diu que creure en deu vol dir que implica no creure en la ciència i no usar la raó. 

La científica creu això, la pregunta que em faig és si no creure en Deu és científic i raonable.

Una característica general de la gent que pensa així és l' absoluta seguretat que transmeten en la seva afirmació. No tenen cap mena de dubta de que el que diuen és cert. Arriven a una afirmació categòrica d' una de les realitats més importants sense massa problemes o això sembla.

La pregunta que em faig tenen raó els ateus? És cientificament demostrable que deu no existeix? Científicament no sembla demostrable que Deu no existeix. Però la pregunta final és Deu existeix o no? 

Lo fàcil és respondre a la pregunta amb si o un no, per que ho diu la ciència o per que ho diu la raó. Però diria que la ciència i la raó més haviat demostren el contrari que Déu si que existeix. 

Si usem la raó i la ciència hi ha més proves que apunten a l' existència de Déu que a la no existència amb el coneixement actual. 

Altre cosa és que un digui no és que la ciència encara li queda molt de camí i llavors descubrirà que deu no existeix. 

I aqui apareix un altre pregunta fonamental pot la ciència i la raó arrivar a entendre la vida i l' existència humana en la seva part més esencial i profunda? 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La pregària o resar.

 Que vol dir pregar o resar? Recitar unes paraules de forma una mica mecànica i preparada?  Recitar paraules obert a una conexió espiritual o mística? Conexió amb un Déu superior?  És el mateix meditar que resar?  Podem resar a qui? Als difunts? És una demanda d' ajuda de millora?  Que vol dir resar, pregar, serveix per algo? 

La veritat a la carta.

La veritat existeix? És relativa?  La primera pregunta si existeix la veritat, és una pregunta científica o bé filosofica?  Es pot donar voltes i voltes al tema, però jo diria que la veritat d' alguna forma diguem-ne una mica flexible i no sempre super concreta rígida, o clarament indetificable si que existeix.  Posem el futbol hi ha jugades que fins i tot vistes moltes vegades repetidament la gent no ens posem d' acord de si és o no falta, o penalti. Però en la majoria d' ocasions si que es pot arrivar a un consens de si és o no falta, o si és o no targeta i en la interpretació del reglament.  Amb la vida real és possible que passi algo semblant, que sovint les veritats queden enturbiades per moltes variables e interpretacions subjectives basades en els interessos personals.  Així construïm veritats que no són veritats per que són adequacions als nostres interessos. Un dirà que són veritats i en realitat no són veritats.  Per què una jugada un pot dubtar, ...