Sobre l'orgull.
Parlar directament de l'orgull com a tema no es fa massa sovint. Als diccionaris digital defineix molt breument el terme orgull i amb dues definicions ben contradictòries. La primera definició: excés d'estima de si mateix, dels mateixos mèrits, que fa que hom es cregui superior als altres. Estar ple d'orgull. Tenir un orgull insuportable.
La segona definició: Sentiment legítim d'estima de si mateix, d'elació per quelcom que hom ha fet, ha aconseguit, etc. Un just orgull. Un noble orgull.
Podem dir que l'orgull forma part dels aspectes de la personalitat humana molt difícils de valorar i objectivar tant a nosaltres mateixos com als altres.
El llenguatge i les paraules tampoc ens ajuden molt a esclarir amb quin sentit usem a aquest terme i com hem de valorar aquest terme. Potser per això neixen paraules de la mateixa família més esclaridores com autoestima, empoderament. Però que amb el temps també acaben sent confuses.
La ciència i el test de personalitats tampoc acaben de portar-nos una claredat sobre l'assumpte. Doncs com es pot mesurar l'orgull científicament i els tipus d'orgull? Això vol dir que no existeix o que no l'hem de tenir present?
La frontera entre sentir-se orgullós d'un mateix o creure's per sobre dels altres sovint és molt confusa i és important tenir clar que sentir-se orgullós d'un mateix no vol dir ser superior els altres.
Sempre hi ha excuses per justificar qualsevol cosa, i en general la gent volem negar la nostre part dolenta. Un dels motius és que negant la nostre part dolenta podem seguir fent el mal. En general per rivalitat volem el mal de l' altre. Mirem algo tan poc trascendent com el futbol, quanta rivalitat hi ha entre els equips i entre els afeccionats, que tenen equips que estimen i equips que odien, no és una parodia de la vida? Un reflexe de la condició humana el futbol, per aixo te tan exit. Estimem a un club, a un col.lectiu, ens sentim identificats a un col.lectiu, i tenim un enemic podem odiar a l equip rival. Per tant el futbol dona amor, pertenencia, i odi, els tres ingredients més humans que hi ha. Podriem dir, estimar, ser estimat i odiar, l essencia humana. Per aixo te exit el futbol. I la politica passa a ser algo semblant, estimem uns col.lectiu uns sentiments, ens sentim estimats i odiem al rival.
Comentaris