Passa al contingut principal

Sobre l' orgull.

Sobre l'orgull.
Parlar directament de l'orgull com a tema no es fa massa sovint. Als diccionaris digital defineix molt breument el terme orgull i amb dues definicions ben contradictòries. La primera definició: excés d'estima de si mateix, dels mateixos mèrits, que fa que hom es cregui superior als altres. Estar ple d'orgull. Tenir un orgull insuportable.
La segona definició: Sentiment legítim d'estima de si mateix, d'elació per quelcom que hom ha fet, ha aconseguit, etc. Un just orgull. Un noble orgull.
Podem dir que l'orgull forma part dels aspectes de la personalitat humana molt difícils de valorar i objectivar tant a nosaltres mateixos com als altres.
El llenguatge i les paraules tampoc ens ajuden molt a esclarir amb quin sentit usem a aquest terme i com hem de valorar aquest terme. Potser per això neixen paraules de la mateixa família més esclaridores com autoestima, empoderamentPerò que amb el temps també acaben sent confuses.
La ciència i el test de personalitats tampoc acaben de portar-nos una claredat sobre l'assumpte. Doncs com es pot mesurar l'orgull científicament i els tipus d'orgull? Això vol dir que no existeix o que no l'hem de tenir present?
La frontera entre sentir-se orgullós d'un mateix o creure's per sobre dels altres sovint és molt confusa i és important tenir clar que sentir-se orgullós d'un mateix no vol dir ser superior els altres.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La pregària o resar.

 Que vol dir pregar o resar? Recitar unes paraules de forma una mica mecànica i preparada?  Recitar paraules obert a una conexió espiritual o mística? Conexió amb un Déu superior?  És el mateix meditar que resar?  Podem resar a qui? Als difunts? És una demanda d' ajuda de millora?  Que vol dir resar, pregar, serveix per algo? 

La veritat a la carta.

La veritat existeix? És relativa?  La primera pregunta si existeix la veritat, és una pregunta científica o bé filosofica?  Es pot donar voltes i voltes al tema, però jo diria que la veritat d' alguna forma diguem-ne una mica flexible i no sempre super concreta rígida, o clarament indetificable si que existeix.  Posem el futbol hi ha jugades que fins i tot vistes moltes vegades repetidament la gent no ens posem d' acord de si és o no falta, o penalti. Però en la majoria d' ocasions si que es pot arrivar a un consens de si és o no falta, o si és o no targeta i en la interpretació del reglament.  Amb la vida real és possible que passi algo semblant, que sovint les veritats queden enturbiades per moltes variables e interpretacions subjectives basades en els interessos personals.  Així construïm veritats que no són veritats per que són adequacions als nostres interessos. Un dirà que són veritats i en realitat no són veritats.  Per què una jugada un pot dubtar, ...