Quicrecquesere

  He de reconocer que no he visto la película, pero si he leído el contenido fundamental que transmite este película. Como muchas películas, transmite unos valores, y unas ideologías. Hasta ahi todo normal a lo mejor podríamos decir que admirable. La película creo que se estreno en el festival de San Sebastián y creo que al terminar hubo un estruendoso aplauso. Que aplaudia el publico? la película? El mensaje de la película? La valentía e inovación del mensaje de la película?  En fin podemos decir que almenos una parte significativa de la sociedad cree que es positivo el mensaje que transmite esta película. Y no solo positivo, si no inovador, esperanzador, valiente, amoroso y un largo etc. de virtudes.  Pues bien quiero decir que yo pienso absolutamente lo contrario de la película y sobretodo del contenido, sin haberla visto!! Pero sinceramente creo que ante la repitición incansable de colectivos y lecciones sobre sexualidad que nos dan, sabemos perfectamente lo que dice ...

Les paraules no deixen de tenir una part de claredat i contundència amb una bona dosis de barreja i de dubtes. Avui en dia que et diguin masclista clarament té un significat molt clar, però el mateix temps genera també molts dubtes del sentit exacte que té, que te i del grau de veracitat.  Personalment puc confessar que personalment m' han acusat o titllat de masclista en moltes ocasions.  El curiós o jo trobo curiós, tu pots dir 100 coses positives de les dones, ara bé si un dius només una de negativa ja pots ser titllat de masclista. Fins i tot acusat per homes, que et diuen que certes opinions són masclistes per tant ets masclista.  La realitat si l' aprofundim deixa moltes incognites, perquè a efectes pràctics aquells o aquelles que ajuden als homes o a les dones amb bona voluntat des del sentiment, moltes vegades són dones i moltes vegades són homes.  Jo que he estat acusat moltes vegades de masclista tinc la sensació que he ajudat moltes més a vegades a dones q...

 Diuen les feministes que allí on s' ha d'incidir en el feminisme és en l' educació dels més joves, per assegurar una igualtat futura i un respecte a la dona. La situació actual és que en moltes aules es fan xerrades i es dona coneixement d'aquestes suposades injusticies i discriminació de la dona al llarg de la història. Però al mateix temps molts joves masculins estan cansats de la reivindicació continua del sector femení i la culpabilització continua dels homes de totes les coses i discriminacions passades, hagin o no hagin existit.  La realitat és que el masclisme o el feminisme ha creat molts conflictes de convivències entre els més joves, per una suposada o real igualtat entre generes.  El primer aspecte és que el cert el feminisme no aconsegueix convèncer a molts adults dels seus paràmetres i criteris, tinc o no tinguin raó. Per tant em sembla un cert ús d' abús de poder que els mestres amb la seva posició de poder vulguin imposar als més joves tota una sèrie...

Pensar per un mateix se suposa que és algo inelianable; ningú pot pensar per un altre; cada ho té el seu cervell l' úsa i diu el que pensa.  La realitat sembla que hi ha molta gent que no usa apenes el seu cervell, i es mou en actituts emocions i passionals. Es creen  corrents de pensanment en les quals no hi ha llibertat, i hi ha una amenaça de destrucció personal o de marginació si no s' accepta el dogma grupal.  El problema doncs és l' amenaça, la imposició, la negació d' aquesta cohersió. I així es crea una societat aborregada, que té com a responsablitat cada individu i els col.lectius socials que practiquen aquesta cohersió. O penses com jo et dic o et marginem o liquidem.  Tot plegat envoltat de bonisme, de riures, i de simpatia, però al darrera existeix aquest acos i realitat. 

Un article de fa uns dies, parlava d'una famosa empresària de Sillycon Valley que havia promés una nova tecnologia que tot ho podia a nivell de diagnòstic. Quasi algo miraculos, amb una sola punxadeta al dit i l' anàlisis de sang es podia segons ella saber tot tipus d' enfermetats.  Una part de la societat, part de la premsa, bueno estava fascinada pel projecte. Al final es van demostrar que eren bulos, que els miracles tecnològics no existeixen, que tenen el seu ritme d' aprenantatge i limitacions en l' aplicació i que la salud no és un tema purament de dos de més dos, purament mecànic i matemàtic.  En aquesta visió si han sumat tanta gent, que estava fascinada amb el projecte i que el creient viable, algo evidentment que amb una mica de sentit comú es podia intuir que era fals.  Vivim en un moment que tanta gent es traga qualsevol bulo, per què? Per que no pensen per ells mateixos, repeteixen allò que els diuen i el que veuen que és la moda de pensament. 

  El plaer de destruir, és em sembla un dels plaers humans més poc reconeguts per tothom. No sé si és plaer, un hàbit social, una costum, o una forma de descarregar la ràbia i la ira que portem dins per això és un plaer. És com anar al bany a evacuar.  Si un mira la vida social, és plena de situacions i actituds que en teoria són inoques o constructives, però que amaguen moltes de les ganes destructives i que en alfons són formes de destruir a l' altre.  Hi ha gent que a la mínima sempre esta criticant als altres a tothom. Tot el que diuen són crítiques als demés.