Passa al contingut principal

El racisme o excusa per odiar? : el cas Philadelphia nº 15

 Durant la segona guerra mundial es va donar el cas de que els marines negres en un vaixell van ser tractats de segona categoria, de criats i servents dels altres marines, i sense opcions de fer altres tasques ni d' ascendir en el excèrcit. 

Els marines negres van denunciar aquest maltracta i la resolució va ser encara discriminar-los més, fer-lis carcelacions i expulsar-los de la marina. 

40 anys més tard la marina ha condacorat aquests marines de color i els ha demanat perdò. 

El fet és que és un cas més de racisme a l' història de la humanitat, de maltracte. 

El curiós és que un es pregunta si és ben bé racisme o és la necessitat humana de maltractar a l' altre i de sentir-se superior i en aquest cas una minoria identificable és ideal per poder unir-se una majoria, és dir els blancs els era fàcil d' indentificar-se i fàcil d' identificar també el col.lectiu a maltractar. 

Sembla que els humans quan estem en grups necessitem algú a qui insultar destruir i treure tota la nostre ràbia, jo diria més que un tema de racisme en si. Jo diria que l ' objectiu no és anar contra els negres l' objectiu és anar contra algú tenir un enemic i algú a qui poder culpar dels nostres defectes i macances. 

De fet al llarg de l' història també els americans han anat contra els comunistes, homosexuals etc. etc. Sempre hi ha d' haver un enèmic algú a qui treure l' odi i la ràbia i fer -li mal en l'excusa de que són dolents o inferiors o qualsevol excusa és bona. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La pregària o resar.

 Que vol dir pregar o resar? Recitar unes paraules de forma una mica mecànica i preparada?  Recitar paraules obert a una conexió espiritual o mística? Conexió amb un Déu superior?  És el mateix meditar que resar?  Podem resar a qui? Als difunts? És una demanda d' ajuda de millora?  Que vol dir resar, pregar, serveix per algo? 

La veritat a la carta.

La veritat existeix? És relativa?  La primera pregunta si existeix la veritat, és una pregunta científica o bé filosofica?  Es pot donar voltes i voltes al tema, però jo diria que la veritat d' alguna forma diguem-ne una mica flexible i no sempre super concreta rígida, o clarament indetificable si que existeix.  Posem el futbol hi ha jugades que fins i tot vistes moltes vegades repetidament la gent no ens posem d' acord de si és o no falta, o penalti. Però en la majoria d' ocasions si que es pot arrivar a un consens de si és o no falta, o si és o no targeta i en la interpretació del reglament.  Amb la vida real és possible que passi algo semblant, que sovint les veritats queden enturbiades per moltes variables e interpretacions subjectives basades en els interessos personals.  Així construïm veritats que no són veritats per que són adequacions als nostres interessos. Un dirà que són veritats i en realitat no són veritats.  Per què una jugada un pot dubtar, ...