Passa al contingut principal

La culpa de tot és del patriarcat.

 Dins del feminisme hi ha una opinió generalitzada que el patriarcat és la clau de volta de tots els mals de la societat. 

La història l ' han fet els homes, el patriarcat, i com que la història és plena de crims i injustícies la causa i la culpa de tot això és que han manat els homes i que els atributs masculins són nocius per l'ésser humà.

La idea del patriarcat podríem dir que és una simplificació fanatitzada d' entendre la societat. Com si tot hagués sigut dolent, tot culpa de tots els  homes, i no només dels homes del passat si no dels homes del present i del futur. Sota aquesta regla de tres podriem dir que tots els alemanys són nazis o son responsables i culpables del nazisme. 

Patriarcat el pare és el dolent ha sigut el cap, el que ha manat i la mare és la bona, la que no  ha manat. 

Aquesta generalització de tant ridicula de la realitat l' únic que fa és sembar odi contra els homes i narcicisme per part de les dones, basant-se en una falsetat de la història. 

Sempre es poden treure fets de discriminació femenina i són certs, però el que és nega és que en moltes situacions de la història la víctima principal de l ' home ha estat el mateix home. 

I el que es vol negar és que la dona ha participat també en aquesta història amb moltes cotes de poder en àmbits molt important com per exemple en l' ambit familiar fent moltes coses bones, però també fent abusos de poder i moltes maldats. 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La pregària o resar.

 Que vol dir pregar o resar? Recitar unes paraules de forma una mica mecànica i preparada?  Recitar paraules obert a una conexió espiritual o mística? Conexió amb un Déu superior?  És el mateix meditar que resar?  Podem resar a qui? Als difunts? És una demanda d' ajuda de millora?  Que vol dir resar, pregar, serveix per algo? 

La veritat a la carta.

La veritat existeix? És relativa?  La primera pregunta si existeix la veritat, és una pregunta científica o bé filosofica?  Es pot donar voltes i voltes al tema, però jo diria que la veritat d' alguna forma diguem-ne una mica flexible i no sempre super concreta rígida, o clarament indetificable si que existeix.  Posem el futbol hi ha jugades que fins i tot vistes moltes vegades repetidament la gent no ens posem d' acord de si és o no falta, o penalti. Però en la majoria d' ocasions si que es pot arrivar a un consens de si és o no falta, o si és o no targeta i en la interpretació del reglament.  Amb la vida real és possible que passi algo semblant, que sovint les veritats queden enturbiades per moltes variables e interpretacions subjectives basades en els interessos personals.  Així construïm veritats que no són veritats per que són adequacions als nostres interessos. Un dirà que són veritats i en realitat no són veritats.  Per què una jugada un pot dubtar, ...