Un grup de nois joves em va explicar l' altre dia com els molestava i com es sentien molestos del que havia passat a la seva escola durant el curs, ja que a la seva classe els havien estat castigant constament durant el curs per que algú feia una gamberrada.
Els alumnes deien que sempre eren els mateixos dos els que la feien, que tothom sabia qui era i els mestres el que feien era castigar a tota la classe.
Aquesta dinàmica educativa de castigar a tota una classe pel que han fet uns alumnes en concret jo també la recordo que havia passat a la meva classe.
La dinàmica era càstig a tota la classe si no sortia l' infractor, lo qual diria que el que feia és que els infractors se sentissin més poderosos i satisfets de la malifeta que havien fet.
La qüestió és que en general mai els infractors declaraven la culpa, és més repetien la gamberrada al cap de poc temps.
El que passava és que durant l' any es creava molt sovint un ambient de mal humor, culpa i càstig generalitzat. És doncs aquesta una bona política educativa per part dels mestres?
Al meu entendre no ho és, però sembla que per molts mestres si que ho és. Llavors un es pregunta si no hi ha un cert gust per part dels mestres pel càstig? O un cert gust per la solució fàcil, tots castigats i punt, ben fàcil.
Comentaris