Diu el refraner popular clarament que qui no plora no mama. És a dir qui no es queixa, qui no reclama, no treu rèdits o beneficis.
Per tant una actitut humana per defensar els propis interessos és queixar-se i reclamar. Ara bé aquesta queixa depen de com es faci, si es fa de forma molt agressiva pot generar problemes a terceres persones. I pot generar una situació de tensió general allí on s' estan queixant continuament.
Queixar-se dona rèdits econòmics i socials. Fins i pot donar una certa notorietat o protagonisme. Si em queixo em faig notar i per lo tant la gent es fixa amb mi.
El perill pot portar-nos a la cultura de la queixa constant. Hi ha gent que només parles amb ells i no paren de queixar-se d' allò d' això o de lo de més enllà.
La queixa constant de determinades situacions ens poden portar a postures neuròtiques sense adonar-nos compte, a actituts agressives vers l'altre i una frustració personal per que mai estic content, per que si estic content no obtindré l' atenció i els beneficis que desitjo.
Les queixes generen millores i avenços socials, però sovint generen augments de tensió molt elevats, mal humor que generen retrossessos socials per que totes les activitats socials tendeixen a ser més difícils.
Per tant si socialment no fem un equilibri entre la queixa, i l' exigència personal arrivem a una societat on sempre estarem barallats i per tant tot serà més difícil.
Comentaris