Competir, o voler ser millor que els demés, forma part de la naturalesa humana i personal.
De petitets ja competim ens molts aspectes, en les notes, en l' esport, en el lideratge.
Competir no s' ha de considerar una cosa negativa per se. Al contrari diria que en certes dosis és una activitat necessària amb efectes positius.
En una competició esportiva o en un joc els adversaris intenten perjudica l' altre i millorar la seva execució o habilitats de forma sana. És a dir en aquest competir ens ajudar a millorar-nos, a millorar l' altre per que competint amb nosaltres també millora les seves capacitats.
Competir amb un mateix, esforçar-se per millorar allò que fem, també és una bona manera de sentir-se millor, més satisfet i ajudar als demés en allò que fem. Un metge que s' automillora la seva feina, o un músic que busca millorar el seu art ens beneficia finalment a tots.
El problema de competir en excés o només competir pot acabar sent una especie de droga o adicció per sentir-se bé com eix fonamental de la pròpia autoestima. La persona que competeix pot caure en actituts violentes caps els demés per poder-los superar i dominar. I al finals els sentiments d' impotència s' apoderaran d' ell mateix.
Comentaris