Hi ha un debat clàssic si l' èsser humà és bo o dolent. És egoísta o és generòs.
Si l' èsser humà és bo o dolent per naturalesa. Hi ha qui diu que l' home és un llop per l' home. Altres que diuen que la majoria de gent és bona i generosa.
Jo diria que per posar un esquema pràctic i útil a aquest debat hauríem de mirar l' èsser humà com un èsser amb dues cares constants de fer el be i tenir les baixes passions continuament.
Tots tenim dues cares una de bona i una de dolenta. Alguns en diran d' aquesta forma de pensar dualisme i per tant que no és correcte.
En general hi ha un refús natural de les persones a reconèixer les pròpies maldats. No hi ha als demés si no cap a un mateix. Per que si no ens veuríem obligats demanar perdò, a perdre aventatges, a retornar diners i favors. I a reconèixer els mèrits dels altres i els torments que els altres han sofert per culpa nostre i ens podria generar costos de reparació i d' orgull.
El món intern és indesxifrable directament pels demés, el que un sent i pensa no ho podem saber directament, només podem deduir-ho pels actes que fa i per les coses que un diu.
Comentaris