Passa al contingut principal

El procés inconscient de fer-se persona.

 La construcció de la pròpia personalitat és pot ser el tema que més ens determina personalment i per tant és el tema que com a persones ens hauria d' importar més. I tot els fonament personal més profund i més bàsic està construit a base d' experiències personals i a base de molta acumulació d' experiències en el nostre inconscient.

Les sensacions viscudes de petit ens marquen i ens forgen en lo bo i en lo dolent. Sentir-nos estimats és una experiència profunda de petits. I al anar creixent anem experimentant moltes sensacions d' alegria i estimació familiar i personal. 

Les sensacions viscudes a casa, amb la familia ens marquen profundament els nostres sentiments interiors.  

L`àmbient familiar, l ' ambient de l' escola, i l' ambient social ens va calant continuament des de petits mentre anem creixent des de l' inocencia i l' inconscient. Allò que hem mamat com vulgarment ens diu ens determina en canvi la nostre societat no s' enfoca mai o quasi mai a mirar els fonaments de cada persona, és més en certa manera en fugim per què ademés moltes vegades hi ha ferides i frustracions. Per a que tornar-ho a mirar, per a què reviure les dificultats serveix per millorar alguna cosa? Qui som i seguim sent és una experiència de tot allò passat i des d' allí construim  la nostre personalitat actual. 

Per tant si no trobem alguna manera de tornar allí i arreglar-ho seguirem sent esclaus del nostre inconscient. 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La pregària o resar.

 Que vol dir pregar o resar? Recitar unes paraules de forma una mica mecànica i preparada?  Recitar paraules obert a una conexió espiritual o mística? Conexió amb un Déu superior?  És el mateix meditar que resar?  Podem resar a qui? Als difunts? És una demanda d' ajuda de millora?  Que vol dir resar, pregar, serveix per algo? 

La veritat a la carta.

La veritat existeix? És relativa?  La primera pregunta si existeix la veritat, és una pregunta científica o bé filosofica?  Es pot donar voltes i voltes al tema, però jo diria que la veritat d' alguna forma diguem-ne una mica flexible i no sempre super concreta rígida, o clarament indetificable si que existeix.  Posem el futbol hi ha jugades que fins i tot vistes moltes vegades repetidament la gent no ens posem d' acord de si és o no falta, o penalti. Però en la majoria d' ocasions si que es pot arrivar a un consens de si és o no falta, o si és o no targeta i en la interpretació del reglament.  Amb la vida real és possible que passi algo semblant, que sovint les veritats queden enturbiades per moltes variables e interpretacions subjectives basades en els interessos personals.  Així construïm veritats que no són veritats per que són adequacions als nostres interessos. Un dirà que són veritats i en realitat no són veritats.  Per què una jugada un pot dubtar, ...